Sergi Mingote

Sergi Mingote va ser un alpinista d’alt risc i polític en el partit socialista català. Va tenir una alcaldia a Parets del Vallès on abans de la seva defunció va treballar de funcionari. Alguns dels seus èxits van ser escalar l’Everest dos cops, una el 2001 i l’altra el 2003.

La seva meta era aconseguir escalar el K2 novament, per així fer el seu propi rècord guiness de pujar sis de les muntanyes més altes del món en un any. Anteriorment havia escalat el K2 el 2018 en només set dies.

Sergi Mingote, Enllaç de la imatge

Desgraciadament, el 16 de gener d’aquest any, en Sergi va tenir un accident mortal escalant el K2, acompanyat per l’alpinista italià Simone Moro, el qual va intentar salvar el seu company amb tots els mitjans possibles.

Al dia següent del seu accident mortal l’expedició es va cancel·lar per part d’Alex Txikon. A l’arribar al camp base, Alex va explicar per què l’havia cancel·lat i va dir que el K2, després de la mort de Sergi Mingote, mereixia un homenatge i això va ser una mostra de respecte cap a Sergi Mingote, que va morir intentant fer realitat el seu somni.

El cos del muntanyenc espanyol Sergi Mingote va arribar diumenge 24 a l’aeroport d’El Prat, des d’on va ser traslladat al tanatori de Granollers.

Al vol de tornada, hi van viatjar també alguns del companys d’expedició del muntanyenc barceloní en l’intent de coronar el K2, entre ells, Carlos Garranzo, que va ser el responsable designat per la família per fer tots els tràmits de repatriació. 

El mateix responsable, Carlos Garranzo, va declarar unes paraules al canal de televisió espanyola, La Sexta, explicant que volia que la gent recordés Sergi Mingote com una persona molt positiva i riallera, perquè ell era així, i també va voler donar un missatge de recolzament i ànim a la resta d’alpinistes que es van quedar a fer el cim, perquè és el que Sergi hagués volgut.


 Sergi Mingote i Carlos Garranzo, Enllaç de la imatge

Carlos Garranzo també va dir que havia estat el pitjor dia de la seva vida, segons les declaracions en la revista Marca. Ell va ser qui sentir l’última ranera de Sergi Mingote, mort després d’una caiguda quan baixaven de camp i a camp base avançat. La doble cara de la muntanya. Mentre que a dalt, el grup de 10 xerpes, un d’ells de la seva expedició, celebraven la conquesta de l’últim reducte hivernal, en un dels costats perdia la vida un dels muntanyencs més autèntics, dels que fugen d’oxigen artificial i aquests avantatges. Mohr es pregunta com va poder caure Sergi, però no troba la resposta. Segons explica, en un primer moment ni tan sols va poder veure que era Mingote. Va pensar que era un altre. De la fatal notícia se’n va assabentar després en veure la motxilla i identificar el muntanyenc català.

Mohr va sentir que una punyalada se li clavava al cor. Mingote era un dels seus. Començava a fer-se de nit i els helicòpters, alertats per Simone Moro des del Manaslu, no podien volar fins a l’endemà. Mohr es va aferrar a baixar el cadàver fins on li donessin les forces, tot per la família de l’espanyol. A uns 20 minuts del camp base, extenuat, el va deixar per tornar per ell l’endemà.

Alexandra Barrio i Anna Nieto