Diari de desconfinament

Dimarts 2 de juny de 2020

Començo el diari avui dimarts perquè odio els dilluns. Desitjaria que el cap de setmana fos de tres dies, així tindria temps per les coses que a mi m’agraden. El dissabte el dedicaria a sortir al matí amb la bici i a la tarda aniria a l’esplai. Diumenge faria una excursió curta amb la meva família a la muntanya o a la platja i a la tarda em relaxaria amb una sèrie de Netflix. I dilluns faria els deures setmanals i em prepararia per començar la setmana. Però tot això no ho puc fer per la Covid-19.

Dimecres 3 de juny de 2020

Ara mateix portem gairebé 3 mesos tancats a casa. El que més m’ha costat ha estat mantenir l’ànim. El primer mes va ser el que vaig portar pitjor, perquè estava acostumat a sortir al carrer, anar a l’institut, veure els amics, fer esport i de sobte no poder ni sortir a la porta del carrer va ser molt dur. El segon mes després del xoc inicial, em vaig acostumar més a estar confinat, ja seguia el meu propi ritme, però va passar una cosa curiosa, els dies passaven i no sabíem quin dia érem. Tots els dies eren iguals, i no diferenciava els caps de setmana dels dies normals. Al final del segon mes ja estava una mica desesperat.

Dijous 4 de juny de 2020

Quan vam poder sortir al carrer, va passar un altra cosa curiosa: no teníem ganes de sortir. Jo crec que va ser perquè ens hem acostumat a estar a casa. Diuen que es triguen vint-i-un dies a agafar un hàbit, i com que vam estar quasi tres mesos confinats, ara costa sortir. També em costa molt seguir les noves normes socials; per exemple, com que sóc asmàtic, em molesta portar la mascareta perquè em costa respirar. A més a més això de mantenir la distància social és estrany, si et trobes a algú que coneixes i no et pots acostar a menys de 2 metres, mantenir una conversació allunyats, és molt rar. Sembla que no ens estem comunicant, és fred.

Divendres 5 de juny de 2020

Trobo a faltar la part social d’anar a l’institut, veure els amics, el pati, les excursions, veure els professors, però a mi personalment, crec que m’ha anat millor en la part educativa. M’he adonat que a casa em concentro millor, no em despisto tant i com que no tinc a ningú amb qui parlar, ho faig tot més ràpid. El curs vinent, espero que tot torni a la normalitat, les classes a l’aula, no haver de portar mascareta, i per si per mi fos, un cap de setmana de tres dies.

Alumne de 2n d’ESO