Adolescència confinada

Avui fa 7 mesos aproximadament que va acabar el primer confinament, aquell confinament domiciliari que tant ens va costar superar i que ens va portar una sèrie de conseqüències.

Les conseqüències de tot el que està passant i va passar s’han donat a causa de la COVID 19 i realment tenen el seu perquè, però ens estan traient tots els “privilegis” que tenim com a adolescents, de manera que això ens genera una frustració, tot i que ens ho hem de prendre amb empatia i humanitat malgrat que, si ets adolescent, realment tant et faci agafar el virus com no.

El que més ens ”molesta” del tema de les festes és que la gent no dóna importància al que està passant actualment. I és que alguns fan festes sense complir cap mena de mesura. El que això comporta són més contagis, i hem de pagar tots pel que fan uns altres. No ens podem ajuntar més de sis persones i últimament sentim notícies totalment descabellades com que vuitanta polítics van assistir a un sopar que es va fer al Casino de Madrid, amb una ocupació del 33%. Ara bé, els adolescents no podem estar més de sis persones pel carrer i tampoc a cases. Però compte! Els del govern no tenen problema en trobar-se més de quaranta, ja que era un sopar empresarial i totalment “segur”.

Aquest cap de setmana, el dissabte 31, era la Castanyada. No ha estat com cada any. Els anys anteriors anaven tota la canalla a cases a demanar llaminadures amb disfresses. Aquest any tot això s’ha acabat.

El SARS ens està consumint temps de vida, no podem sortir fins més tard de les 10, ens treuen la Castanyada i a més ens tanquen els parcs a les 8. I ho fem perquè som responsables. Però ho hem de ser tots, no?

Marc Godayol i Lucía Cuadros