CLUB DE LECTURA A LA FRAU

A la Mar de la Frau el professorat participa en un club de lectura, però com funciona?, quines condicions ha de tenir un llibre per ser llegit?, què n’opinen els seus membres? D’això us en parlem tot seguit.

El club de lectura està format per un grup de professors i professores i membres del PAS que va ser creat fa uns dos anys per una professora de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes, la Cris Carnicer. Aquest grup de lectura consisteix a escollir un llibre, llegir-lo tots els del grup i finalment comentar-lo i opinar sobre ell. 


Foto d’Anna Nieto

LES TRES CONDICIONS QUE VAN DEMANAR ALGUNS LECTORS PER ELEGIR ELS LLIBRES 

  1. Que no sigui molt llarg i estigui en pdf.
  2. Intentar que agradi a tots els participants del club.
  3. Que la trama literària enganxi i tingui una certa qualitat.

FUNCIONAMENT DEL CLUB DE LECTURA

Quan tots els participants han llegit el llibre, es reuneixen i fan una trobada fora del centre. Una condició és que no pot anar ningú al sopar que no s’hagi llegit el llibre, són trobades molt agradables i molt divertides.

FUNCIONAMENT DEL LLIBRES DE LA SALA DE PROFESSORS

Cada trimestre es van afegint llibres i es desen a l’apartat de Novetats que es pot veure a la imatge. A la sala de professors hi ha un racó on hi ha els  llibres proposats i un paper on cada vegada que algun membre del professorat vol agafar  llibres s’ha d’apuntar i comunicar-ho a la Cris per tal de registrar-los. Moltes vegades els professors comenten els llibres i se’ls recomanen entre ells.

OPINIONS D’ ALGUNS PARTICIPANTS DEL CLUB

Cris Carnicer: M’agrada molt compartir les lectures amb els meus companys, ja que tenim punts de vista diferents i a vegades conflueixen. Després d’haver llegit el llibre es fa un sopar amb activitats, properament farem una sortida a l’aire lliure. El llibre que m’agrada més és, sense dubte, L’home del salt i La balada del cafè trist, ja que en sóc molt fan. El consentiment el vaig escollir per polèmic i valent, té tots els números per un club de lectura ja que denuncia una relació d’una menor amb un escriptor reconegut de molts més anys explicat per la pròpia autora

Alícia Casals: Molt interessant perquè la Cris, que és qui tria els llibres, n’elegeix uns de molt xulos. És una oportunitat que tenim els professors de seguir connectats amb la literatura actual perquè quan ens centrem molt en les classes i en la literatura clàssica, que és el que solem ensenyar, ens oblidem una mica de mantenir-nos al dia amb la literatura actual. Així que és una oportunitat súper guai. El llibre que més m’ha agradat és El consentiment

Francesca Cristina: És una manera d’entre cometes obligar-nos a tenir una lectura i és interessant perquè una sèrie de companys llegim el mateix llibre, llavors fem una posada en comú i seguidament fem una trobada. És una manera de dialogar, és molt interessant. El llibre que més em va agradar, que és molt bonic, és La Trena.

Victoria Hita: És una molt bona idea i tenim molta sort de tenir alguna cosa així ja que no tots els instituts ho tenen. El llibre que més m’ha agradat és Tokio Blues.

Mercè López: Considero que el club de lectura és molt interessant, ja que podem posar en comú tots els coneixements i tota la saviesa i tot el que aprenem de cada un dels llibres que ens recomanen. El llibre que més m’ha agradat sense dubte és Tokio Blues.

Alicia Altaba: Em sembla molt interessant i, a més, els llibres que es trien em semblen molt entretinguts i em sembla molt bé, molt bona idea. El llibre que més m’ha agradat ha sigut La Trena.

Gemma Nogués: Em sembla molt interessant, ja que jo sóc més de ciències i la visió i l’aportació que fan els meus companys de l’àmbit de lletres, la recomanació de llibres o d’obres és molt interessant. El llibre que més m’ha agradat ha sigut La Trena.

Ismael Fernández: És una iniciativa molt positiva perquè ajuda que el professorat es conegui i fomenta la convivència entre els professors i permet conèixer noves coses, en llegir un llibre adquireixes nous coneixements, punts de vista… El llibre que més m’ha agradat ha sigut La Trena.

Ma Àngels Roca: El llibre que més m’ha agradat ha sigut La Trena. Penso que està molt bé perquè tots nosaltres podem donar la nostra opinió, veure altres visions del llibre, aspectes en què potser no has caigut en aquest moment i la posada en comú de temes que semblen molt interessants.

Adela López: M’han agradat molt tots els llibres en general, però si n’he d’escollir un agafaria La Trena.

Pere Petrus: El llibre que més m’ha agradat ha sigut La trena.

Alguns dels llibre escollits que més han agradat són els següents:

El consentiment és el llibre més recents de tots els escollits. La seva autora és Vanessa Springora. 

Sinopsi: Seduïda a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor de cinquanta, Vanessa Springora desgrana, tres dècades més tard, el control i la manipulació que aquell home va exercir sobre ella, enamorada en cos i ànima, i l’empremta inesborrable de la relació al llarg de la seva vida. De Matzenff, com Springora va descobrir ben aviat, eren àmpliament conegudes les relacions depredadores i impunes amb menors de setze anys que, a més, nodrien la seva obra d’escriptor amb fama d’apassionat. En aquest llibre extraordinari, Vanessa Springora explora la noció ambigua del seu consentiment, alhora que posa en qüestió les derives d’una època que arriba fins avui i la complaença d’un medi literari encegat pel talent i la celebritat

La Trena és dels llibres que generalment més ha agradat al professorat.

Sinopsi: Smita, Giulia i Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen el que el destí els ha reservat i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen, formant una trena que simbolitza la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió.


Tokio Blues, escrit per Haruki Murakami, també és un llibre molt valorat pels lectors.

Sinopsi: Mentre aterra en un aeroport europeu, Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta una vella cançó dels Beatles que li fa retrocedir a la seva joventut, al turbulent Tòquio dels anys seixanta. Amb una barreja de malenconia i desassossec, Toru recorda llavors la inestable i misteriosa Naoko, la núvia del seu millor i únic amic de l’adolescència, Kizuki. El seu suïcidi va distanciar Toru i Naoko durant un any, fins que es van retrobar i van iniciar una relació íntima. No obstant això, l’aparició d’una altra dona en la vida de Toru el porta a experimentar l’enlluernament i el desengany allà on tot hauria de cobrar sentit: el sexe, l’amor i la mort. I cap dels personatges sembla capaç d’assolir el fràgil equilibri entre les esperances juvenils i la necessitat de trobar un lloc en el món.

Anna Nieto i Mia Linkert