La situació actual a l’institut

Foto de Júlia Moliné

L’Ester Salas és la directora del nostre institut. Aquest curs és un curs estrany, especial, diferent. Li hem volgut fer unes preguntes perquè ens expliqui com estan vivint des de la direcció la situació actual.

Com vau viure el tancament al març?

Ens va deixar molt sorpresos. Ningú esperava el que va passar. Per nosaltres era una cosa totalment nova, ens va deixar ko durant dos o tres dies en els quals només pensàvem com fer-ho, com podríem arribar a vosaltres… no estava preparada la societat, ni l’escola ni els llocs, llocs laborals, ningú estava preparat per aquesta pandèmia. Em va sorprendre molt gratament com la gent es va posar a treballar de pressa i com es van posar a aprendre, ni les famílies ni alumnes estàvem preparats tecnològicament i tothom va adquirir dispositius ràpidament. Tothom es va implicar i això va ser molt bonic de veure.

Com han viscut els professors i les professores el confinament des de casa?

El professorat va sentir molta angoixa i els ha suposat moltes hores de feina, amb provatures, assajos, intentar arribar a tothom… Els primers moments van ser molt difícils, arribar a contestar tots els correus, ara si tenim connectivitats, les dades, etc.

També ho vam viure amb molta entrega, vam treballar moltes més hores de les que calien, més de les hores que ens tocava treballar.

Va ser difícil adaptar-se a les classes en línia?

Sí, és molt difícil no veure-us somriure, abraçar-vos, no saber mai quan esteu cansats o fatigats, és molt difícil no agafar i asseureu-us en una taula, no fer reunió amb pares, veure les reaccions, escoltar-los… La comunicació és una cosa molt feble, a vegades per expressar-nos, a vegades el receptor no ens rep com volem, realment amb la comunicació hi ha molts estudis que demostren que la comunicació no verbal és més important.

On creus que l’alumnat treballa/funciona millor, des de casa, en línia o a l’escola amb totes les mesures?

Encara és molt difícil avaluar això, les persones funcionem millor quan podem relacionar-nos i utilitzar tots els recursos que tenim i no només els digitals, encara que diguin que perjudiquen, també ens ajuden molt. El nostre alumnat, que és de comunicació verbal, d’expressió i de socialització, treballaven en grups, amb tot el conflicte que suposa el contacte amb la gent i un aprenentatge constant, sabent que després tindria els seus fruits… Ara l’aprenentatge és més individualitzat.

Vau pensar en algun moment que no podríeu tornar a obrir el centre?

No, això mai, “never de never”, sóc optimista per naturalesa i si miro enrere des de l’inici de la humanitat l’ésser humà s’ha superat en totes les seves batalles, i aquesta també se superarà d’una manera o d’una altra. Les pandèmies han existit al llarg de la humanitat, aquesta és una pandèmia difícil, però jo estic segura que l’ésser humà hi sobreviurà i tindrà l’oportunitat de fer-se més fort i gran.

Has rebut queixes dels pares per segons quines decisions?

Estic molt contenta amb les famílies. És cert que en algunes la tristesa o l’angoixa han fet que s’expressessin d’una forma enfadada, encara que crec que darrere d’això hi havia tristesa, però la gent en general ha estat comprensiva, sap veure que hi ha molta feina darrere. Quan he parlat amb famílies que en un principi estaven enfadades, al final he acabat rebent suport.

Creus que en els instituts on hi ha més positius és per les normes del centre o pels estudiants que no les compleixen?

Jo no sóc l’autoritat sanitària, però el que sí que penso és que com que no en sé prou, intento avaluar o jutjar poc i el que em diuen fer-ho, encara que sigui una estupidesa de norma la que he de posar; no sóc metge, per tant, escolto. Com per exemple mantenir distàncies, el carnet, la mascareta…

Com és que si a quart va sortir un positiu no van confinar i en canvi a batxillerat han sortit positius i sí que han confinat?

Això és a vegades difícil d’entendre perquè a mi també em va costar, nosaltres seguim les indicacions i el protocol. Si no ha estat en contacte les darreres 48 hores no es confina,i en el cas de batxillerat no havien passat els dos dies, llavors s’havia de confinar.

Com és que quan hi ha un cas positiu es fa PCR a l’alumnat d’aquella classe, però no a tots els professors i professores que hi han tingut contacte?

En principi, si els professors seguim totes les mesures, no ens hauríem de contiagar i, per tant, no ens la fan; ara bé, si algú diu que ha pogut estar en contacte o se la va treure, llavors sí que la hi fan.

Creus que es veurà reflectit el rendiment dels alumnes per haver estat confinats un mes d’un trimestre?

No, per a res, jo sé que tot és un aprenentatge, ens hem espavilat més tecnològicament, més que si haguessin fet un programa per aprendre recursos digitals; en tot cas, han canviat algunes competències. Ens faran més savis en punts que no havíem pogut pensar que arribem i d’una manera molt ràpida, sereu una generació molt forta.

Creus que pel confinament pot ser que aquest any baixin les notes o que a l’alumnat els sigui més difícil aquest any?

Per suposat ens haurem d’adaptar molt, haurem de tenir autonomia i la responsabilitat de l’alumnat haurà de créixer, hi havien generacions que abans de nosaltres havien de ser molt més responsables, que començaven a treballar als 14 anys, ajudaven a casa des de molt petits, caminaven llargs quilòmetres per anar a l’escola i feien coses que per a nosaltres ara serien impensables. Estic segura que tenim capacitats suficients i encara més.

Creus que aquesta situació ens angoixa i per això també nosaltres estem més desconcentrats i més “rebels”?

A vosaltres, a nosaltres, a tota la societat, ens sentim més incomunicats amb la gent que estimem. Hi ha moltes famílies que estan patint situacions greus i que no els entren els ingressos mensualment, i això ens repercuteix a tots i serà un aprenentatge molt bo, i us torno a repetir que l’ésser humà amb els obstacles en sortirà reforçat.

Creus que amb una millor organització es podria treballar amb grup cooperatiu?

En aquests moments estem tan sobrepassats per fer complir les mesures de seguretat, per ser flexibles i per contínuament acomodar-nos a les noves mesures, intentant contínuament donar el dret de l’educació, que hi ha hagut pocs moments per treballar aquest aspecte. Hi haurà un moment en el qual podrem fer el treball cooperatiu adaptat a aquesta situació.

No creieu que encara que no es pugui sortir del nostre municipi, podríem fer excursions per Cambrils, ja que els experts recomanen sortir i anar a llocs oberts?

Jo a les meves matèries optatives ho he fet, com anar a la platja, però reconec que és una cosa difícil, els encarregats de les sortides estan contactant amb gent que ens ajudarà a fer-ho possible. També hi ha professors que donen les classes a cel obert, cada vegada ens anirem habituant més a fer-ho.

Agraïm molt la teva col·laboració a la revista.

Lucía Capilla i Júlia Moliné