ESMORZAR SOSTENIBLE

I REDUCCIÓ DE L’ÚS DEL PLÀSTIC

A LA MAR DE LA FRAU

Cada any es fa un recompte del tipus d’embolcalls que els alumnes de l’institut utilitzen. El delegat verd, representant de l’Escola Verda a les classes, amb l’ajuda d’un document realitza el recompte per a poder realitzar els càlculs i estadístiques.

Entre les possibilitats es troben els materials no sostenibles, com ara l’alumini, els films transparents, els envasos de plàstic o els envasos de begudes. D’altra banda, es consideren els materials sostenibles, com ara el Boc’n Roll, les carmanyoles, la tela, o directament cap embolcall. 

També tenim el cas que l’alumnat compra el menjar a la cantina del centre, una concentració massiva de materials no sostenibles, com per exemple les patates fregides, que es venen embolicades en paper de plata. Seria un moviment arriscat canviar el paper de d’alumini per paper reciclat, a causa de la relació qualitat-preu. Hem de tenir en compte, que dels ingressos dels productes venuts, en aquest cas les patates, s’han de reinvertir en més patates, oli, electricitat,  fins i tot la mà d’obra per a poder portar endavant el negoci. A més a més, han d’estar a un preu baix i ajustat al capital dels alumnes. El paper de plata és notablement molt més barat que el paper reciclat, ja que 30 metres de paper reciclat costen 10 euros i la mateixa quantitat de paper d’alumini costa 3 euros, és a dir, un terç. Aquest canvi de material podria afectar molt l’economia de la cantina. Se sap que si es canvia el material, que és més car, apujaran els preus. I per culpa d’aquesta reacció en cadena obtindrem que els alumnes no compraran tant a la cantina, com a resultat, es veurà afectada.

Com a conclusió, sabem que una transició cap a la sostenibilitat afecta una part de la població, a escala d’institut, en el nostre cas, imposar l’ús de materials sostenibles quant a la cantina, podria aportar pèrdues, que potser són baixes, però al cap d’un temps aportarien a majors pèrdues i possiblement causaria la reducció del catàleg de la cantina, o en el pitjor dels casos, el seu tancament.

Com en anys anteriors els delegats verds pregunten davant de la classe  pels materials utilitzats i els alumnes aixequen la mà depenent del tipus d’embolcall que més fan servir. Finalment, es posen en comú les dades recollides en una reunió amb l’Escola Verda. A partir d’aquí, es calculen els percentatges que representa cada cas possible i es penja la informació a l’Instagram de l’institut.

Fa dos anys, concretament al primer trimestre acadèmic del 2020, es va fer el recompte i les dades recollides van mostrar que els plàstics representaven un 70% en total de tot el diagrama. Un any després, és a dir, al primer trimestre del 2021 es va tornar a fer la recol·lecta de dades i van mostrar que el plàstic representava un 40%, aproximadament, amb la qual cosa hem pogut constatar que  l’ús del plàstic ha baixat un 30%, un èxit total.

Precisament per aquest motiu, el 17 de maig d’aquest any, Dia Internacional del Reciclatge, es tornarà a fer una recollida de dades. S’espera que l’imponent 40% majoritari que representa el plàstic pugui baixar encara més, i aquesta organització ecologista del centre aconsegueixi reduir cada vegada més l’ús d’aquest material contaminant i conscienciar els alumnes de l’impacte mediambiental que representa.

Finalment, aquí teniu el pòster que hem fet per promoure la sostenibilitat a l’institut i que la Nàdia Garcia ha penjat en diferents llocs del centre per donar visibilitat a la iniciativa de l’Escola Verda.

David Macarie i Valentí Zafra