DOCUMENTAL

EL DILEMA DE LES XARXES SOCIALS

“Hay dos industrias que llaman a sus clientes usuarios: la de las drogas ilegales y la del software”. Aquesta frase apareix en un dels moments més comentats d’aquest documental, The Social Dilemma (“El dilema de les xarxes  socials), que va ser estrenat el passat febrer del 2020.  Set mesos després, el documental s’ha convertit en un dels més populars del moment emès per la plataforma Netflix.

Aquest documental està fet amb testimonis reals d’alts executius de les empreses més importants de Silicon Valley. 

L’objectiu de les empreses de les xarxes socials segons el documental és acaparar el temps de les persones, ja que és una moneda poderosa pels polítics i grans empreses multinacionals que volen vendre productes o idees a persones vulnerables.   

El dilema de les xarxes socials, “The social dilema”, parla sobre com ens atrapen aquestes plataformes.

En aquest documental podem observar quatre punts claus:

1- “Si no pagues pel producte, tu ets el producte”.

Això es refereix al fet que s’ofereix informació sobre els usuaris als clients, des de marques de cosmètics i universitats fins a polítics i governs, que paguen milions de dòlars per mostrar productes o idees a audiències que estiguin disposades a participar-hi.

No obstant, l’engranatge només funciona si els usuaris estan connectats als seus perfils i, per tant, poden estar exposats al màxim número d’anuncis.

2- “ Eines dissenyades per enganxar-nos i manipular-nos”.

Una de les més clares seria el desplaçament automàtic, una estratègia desenvolupada perquè l’experiència de xarxa no tingui cap fi, és a dir, no s’acabi mai el contingut i sempre en surti de nou. D’aquesta forma,  l’usuari està sempre connectat. Les notificacions, al seu torn, es descriuen com una de les eines més eficaces per atraure els que estan fora i mantenir els que ja estan connectats.

3- “ Falses recompenses “

Mitjançant sistemes de “recompensa immediata”, com els “m’agrada” o els comentaris positius, les xarxes socials haurien creat mètodes de navegació capaces d’estimular la circulació de la dopamina a nivells sense precedents. Així, a mesura que cada validació rebuda en línia genera nous impulsos artificials de dopamina, les xarxes mantenen connectada a una legió d’usuaris cada vegada més solitaris i necessitats.

4- “ Seguretat X Inseguretat “

El psicòleg social Jonathan Haidt diu en la pel·lícula que les xarxes estan directament relacionades amb l’augment de casos de depressió i ansietat, especialment entre nens i adolescents. Als Estats Units, segons dades oficials, el suïcidi s’ha convertit en la segona causa de mort entre els joves d’entre 12 i 18 anys, per darrere dels accidents. Les morts de nenes de 15 a 19 anys per suïcidi van aconseguir un rècord en 40 anys i es van duplicar entre 2007 i 2015, amb 5,1 casos per cada 100.000 habitants. El fenomen també afecta els nens i adolescents del sexe masculí, les morts dels qual encara ocorren en major número, però estan creixent a un ritme més lent: 30% en el mateix període (hi ha 14,2 casos per cada 100 mil).

A continuació us donarem una sèrie de consells que ens recomanen posar amb pràctica en el documental.

1) Les notificacions, segons el documental, serien la principal eina de manipulació en les xarxes. El suggeriment dels entrevistats és deshabilitar-les, per accedir a la xarxa social quan un ho desitgi, i no a l’inrevés.

2) No embarcar-se en les recomanacions de vídeos o continguts sense reflexionar. Preferiblement, fes les cerques tu mateix del que t’interessa. Les referències solen seguir una lògica dissenyada per a cridar els anunciants, i no necessàriament per a informar, segons el documental.

3) Segueix a persones o pàgines amb les quals no estàs d’acord. Així “explotes la bombolla” i t’animes a aprofundir en el coneixement, a qüestionar-te sobre certeses absolutes i a aprendre de les diferències, fins i tot si et disgusten.

4) Desconnecta els dispositius una hora abans de ficar-te al llit. Deixa el teu telèfon, tauleta i computadora portàtil en una altra habitació i en mode avió.

5) Valora els teus clics i el teu temps. La forma en què et relaciones amb una publicació val “or”. Així és com les xarxes guanyen diners, així que tingues això en compte abans de fer clic en un anunci o publicació.

Fotos extretes d’Internet.

Iker Aran i Júlia Moliné